Crítica sobre el Concert per a piano i orquestra Khárôn Op. 42. Sergio Espejo, pianista titular de l’OCNE (Orquestra i Cor Nacionals d’Espanya), després de llegir el manuscrit d’aquesta obra, comenta sobre ella:
“És una obra sincera, profunda i extremadament personal. Hi ha molt de dolor, pena i tristesa, però m’agrada especialment que s’aborden generalment amb serenitat”.
“Les harmonies són impecables i les melodies i el tractament també impecables. La combinació de blocs de piano només, orquestra només, corda només, vents, etc… és magnífica”
Sobre aquesta obra. Sent pianista era qüestió de temps que m’embarqués en una obra d’aquest gènere. Des de petit el tocadiscos a casa dels meus pares sonava sense parar, a través d’ell vaig escoltar tots els grans concerts per a piano. El meu pare me’ls va ensenyar. Així com totes les grans obres simfòniques, les de cambra. Tota la gran música dels grans noms se m’anava revelant gràcies al meu pare. No he conegut mai un amant de la música més apassionat; més músic, sense ser-ho, però sent-ho sens dubte més que gairebé tots. Aquest Concert va ser escrit durant la seva malaltia. El meu pare i jo vam creuar aquest Estígia junts, amb Caront. Una travessia dolorosa que va acabar amb la vida del meu pare i deixant-me a mi, en part, en aquella altra riba. Aquesta obra està dedicada òbviament al meu pare, la persona que em va obrir les portes a la música en majúscules. Aquest és el seu llegat en mi, el fill. I aquest és el meu petit homenatge a ell, el meu pare.
